Aquest matí, una amiga ha fet referència a una antiga fàbula. No recordo massa bé quins n'eren els personatges, peró m'ha quedat un sentiment arrelat que avui us vull transmetre. Per aixó m'he inventat uns personatges nous, si més no amb certa semblança a la dita original. La història comença així:
" Un dia qualsevol, l'home amb el bigoti negre i arrissat a les puntes, amb un barret negre i una americana no massa moderna a quadros, s'apropa al quiosc d'una cantonada i, amb tota l'amabilitat i delicadesa, demana educadament el diari:
- Bon dia senyor, em vendria el diari, si li plau?
I el depenent, lleig i mal pentinat, amb mala cara i amb mala veu, li contesta desganat i sense motiu aparent:
- Aqui tens el teu diari, estaquirot. Que t'aprofiti! aviam si et poses una americana nova que aquesta ja fa pudor, hehehe!. - li diu mentre li fa mofes amb la mà mentre el veu allunyar-se.
Just aquell dia, un conegut de l'home del bigoti estava per allí i va veure l'escena. Tot furiós va a parlar amb el seu amic i li diu:
- Escolta! Què s'ha cregut aquest tio! Per què no li has dit res?
I el bon home li contesta, pausadament i sense posar-se nerviós:
- No serà ell qui decideixi com m'haig de portar! "
Bé, no tinc massa coses a comentar. Estic segur de que riurem de la meva versió de la fàbula. No obstant vull puntualitzar dues coses:
- En primer lloc no deixis mai que l'actitud d'una persona canvii la teva bona educació i maneres, si més no, si no ho vols!
- I en segón, les americanes de cuadros estàn passades de moda!
dimarts, 27 / maig / 2008
La Fàbula de la Laura. Ética personal.
dimecres, 21 / maig / 2008
Els Tabus de la societat. Vida i Mort
M'agradaria parlar avui sobre els tabus que ens imposa la societat. Porto uns dies amb una idea al cap:
- Farà uns 50 anys, els nostres avis deien que els nadons venien desde París, al vol d'una cigonya, i deien que la gent gran es moria.
- Actualment, nosaltres diem que els nadons surten de l'uter femení després de 9 mesos de gestació posteriors a haver mantingut una relació sexual amb fecundació, mentre que diem que els nostres avis "marxen".
Realment hem fet un gran canvi en els tabus de la societat. Hem canviat la por al sexe per la por a la mort.
Serà degut a l'augment de l'esperança de vida? Serà degut a la disminució de la natalitat?
No se com, peró no aconseguim deslliurar-nos dels tabús que ens imposem nosaltres mateixos.Serà que necessitem tenir por a alguna cosa? Sigui com sigui, tant el principi de la vida com el final, formen part de la mateixa.
Esperem que mai el tabú estigui en viure-la
dimarts, 20 / maig / 2008
L'n'L
"Lo último que uno sabe, es por donde empezar."
Isaac Newton
Tot començament resulta difícil. Un mai sap per on anar i s'han de decidir moltes coses: noms, estils, colors, llengua, qualitat lingüística i lèxica, argot, què vols dir, a quí va dirigit, perqué escric?, perqué no?...
Bé, la part que m'ha costat més de triar ha sigut el nom. Quin és el motiu de triar aquest nom?
Haig de diferenciar les dues coses que vull transmetre amb aquestes sigles:
Per un costat resulta que el meu nom comença per L, pero mai sé per on acaba. Depén de quí em crida, m'escolta, o em parla, tinc un nom diferent, pero tots ells comencen per L. La primera L denota el meu nom en català, mentre que la segona L denota el meu nom en castellá.
Això em porta a comentar la segona gran decisió: L'idioma. Bé, no em vull considerar una persona restringida a un únic idioma i he decidit postejar cadascun dels meus comentaris en l'idioma que més li convingui, per aixó al títol hi apareixen les L's dels meus noms en català i en castellà. La connexió <'n'> s'empra en anglés... ja que segur que faré comentaris en aquest idioma.
Per concloure aquesta breu introducció cal dir que orientaré el meu blog a cometaris de caire personal dels temes que trobi interessants. No serà la història de la meva vida, ni un relat de " què vaig fer el cap de setmana passat", i espero que tot aquell que vulgui comentar quelcom, que ho faci sense por i amb gràcia.